Cinisme

La figura emergent del PP, Esperanza Aguirre, segueix avançant amb força cap al congrés del seu partit del mes de juny. En unes declaracions a Onda Cero, la presidenta de la Comunitat de Madrid va criticar l’aparició del nou Ministeri de la Igualtat, impulsat per Rodríguez Zapatero.

“Es como si yo creara una Consejería de la Bondad, de la Abundancia o del Amor”

Fins aquí, res a objectar, i encara menys tenint en compte els habituals intercanvis dialèctics entre populars i socialistes des que la democràcia té ús de raó. Però és que Aguirre, que s’està encarregant d’airejar als quatre vents mediàtics les seves intencions de robar el ceptre a Mariano Rajoy, no es va mossegar la llengua tot seguit.

“Los españoles ya son iguales ante la ley. Si se ha quebrado de alguna manera, ha sido con el Estatuto de Cataluña”

Com si li preguntes a algú per la sequera i n’acaba culpant la ministra de Foment. És allò que ens ensenyen de petits -o de més grans-, que no s’han de barrejar segons quines coses. Tenia entès que al món de la política, quan es barrejava massa, se’n deia demagògia.

Però potser quan es cau en un abús de demagògia s’arriba al cinisme. Com el que acumula targetes grogues. No deixa de sorprendre el que arriben a fer -o a dir- alguns per sortir als mitjans, quan volen postular-se per a un ascens. I tampoc deixa de sorprendre que segons qui ens vulgui donar lliçons d’igualtat.

Explore posts in the same categories: Actualitat

Tags: aguirre, estatut, politica, PP, zapatero

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.