El bo i millor de l’any televisiu (volum 2)
LOST
Si amb House dèiem que la sèrie ha recuperat l’essència inicial -apropant-se a la brillantor de la primera entrega-, LOST no deixa de sorprendre temporada rere temporada. Si bé va flaquejar una mica durant la segona tanda d’episodis, l’evolució de la potència dramàtica i la força narrativa de la sèrie està arribant a límits difícils de superar.
La quarta temporada partia amb el dubte de si mantindria el nivell de la tercera, que va coronar -amb quin capítol final, i quina escena final- una espiral de revelacions sobre l’altre (mai més ben dit, representats aquí amb els Others), i sobre la por al desconegut, l’illa, un “ens” misteriós que té presoners els protagonistes.
Amb aquell final, a més, s’obrien noves possibilitats narratives, no tot s’explicava amb els antecedents, es creava en l’espectador la necessitat d’encaixar peces i d’interpolar, de trobar els punts entre dos moments d’un mateix personatge.
Tants reptes, sumats a la vaga de guionistes, que va escurçar l’entrega (finalment hem tingut 14 capítols, enlloc dels 16 previstos), apujaven encara més un llistó que s’ha superat gràcies a aquestes innovacions narratives, i a crear noves expectatives que l’espectador ha anat resolent, començant pels Oceanic Six que encetaven la temporada, i acabant pel misteriós Jeremy Bentham, protagonista del final d’enguany. Un final que, a més, lligava directament amb l’anterior comiat: llavors ens plantejàvem interrogants; aquest cop, resolem part d’aquests dubtes.
La força dels protagonistes promou afinitats entre espectador i ficció que traspassen el que és més racional. Així, crea fascinació el personatge de Benjamin Linus, algú que sap moure’s en l’estreta línia entre el bé i el mal. Una sensació molt similar a Alias -anterior sèrie del creador de LOST, J. J. Abrams-, on acabaves empatitzant més amb els suposats dolents. Els partidaris de Jack o de John Locke (jo sóc de Jack) veuen oberta una tercera via, coincidint amb les febleses dels dos protagonistes inicials.
Queden encara preguntes sense resposta. I és que si les haguessin respost totes no seria LOST. Perquè d’interrogants en segueixen quedant. Tenim encara dues temporades per resoldre’ls. 32 capítols per esperar ansiosos la solució als enigmes. I si el camí és el traçat aquesta quarta temporada, valdrà la pena esperar fins el 2009 per a la cinquena entrega.
17 Juny, 2008 at 1:21
Ahir vaig veure el pilot (doble episodi) de FRINGE, la nova sèrie de J.J. ABRAMS, i si bé no té la gràcia de LOST o ALIAS, promet ser una mena d’EXPEDIENT X del nou segle. Recorda més ALIAS que LOST, i mira, de fet, et diria que va en la línia (pràcticament plagiada) de l’episodi boníssim d’ALIAS en què la Sidney era psicoanalitzada, que la connectaven allà (el Cronenberg crec que era). Doncs almenys el pilot va en aquesta línia, i també comença amb un accident aeri molt misteriós. Molt EXPEDIENT X, però qualitat J.J. ABRAMS eh, ja veurem aviam què tal. A tall d’anècdota, fa moltíssima gràcia que, com que és un “Pre-Air” (la sèrie s’estrena el 4 de setembre als Estats Units), agafen músiques de diferents sèries. Si el pilot “Pre-Air” d’HEROIS tenia música de BATMAN BEGINS, aquí trobem música d’ALIAS, SEÑALES, i fins i tot LOST. Estarem atents a FRINGE.
20 Juny, 2008 at 10:54
Lost m’hagués agradat veure-la perquè m’han dit que hi ha molta intriga. I ja em varen dir que si no m’havia enganxat des del principi no calia que ho fes perquè moltes part de l’argument no les entendria… :S
20 Juny, 2008 at 10:56
Ah! I ara que House ja ha acabat, ja començarà Cinco Hermanos? Algú ho sap? Ai que se’m passarà la sèrie hehe
Besets!