Teleperiodista
A la Xarxa, quan arribes, no hi ha novatada, com sí em vaig trobar fa un any a BTV (simpàtica, això sí). Et fan una foto i et donen un lot: samarreta, bolígraf, llibreta (molt de periodista, allargada amb espiral horitzontal) i un llibre d’estil. En aquest es fan constants referències a la feina del “teleperiodista”. Sembla que aquests nous híbrids professionals que poblen les redaccions televisives ja tenim un nom. I suposo que Comunicació Audiovisual i Periodisme sintetitzarien quina hauria de ser la formació d’aquest teleperiodista.
A la pràctica, per moltes classes i pràctiques que facis a la universitat, el balanç de blancs seguirà sent el que és, i les càmeres seguiran tenint un punt de risc cada cop que les agafes.
Suposo que aquesta és la realitat del teleperiodista. Ja no has de saber “escriure”. Ara també s’ha de dominar la tècnica. L’explicació és senzilla i pràctica, sobretot des del punt de vista de l’empresari: et surt més a compte pagar una persona que et gravarà les imatges, t’escriurà un text i et muntarà la peça que no pas pagar dos sous, un per al que escriu (el clàssic redactor) i un altre per al que treballarà amb les imatges (el tècnic o OPI, operador d’imatge).
L’aspecte positiu? Que et van formant per ser “tot terreny”, que no et quedes fred en cap dels dos àmbits. La contrapartida: te la jugues a tots els nivells, i pots trobar-te amb problemes de tipus tècnic (el diafragma, la temperatura de color, l’enfocament…), en la redacció (com enfocar la notícia, la locució, lligar els temes amb el material gravat) o de tots dos tipus a l’hora (controlar els temps de les peces, deixar segons en la locució, els rètols per a les notícies, regular els volums…).
Arribem a la conclusió, doncs, que el teleperiodista cuina ell solet la notícia i, per tant, l’ha de defensar a tots els nivells.
Tags: càmera, noticia, periodista, redactor, teleperiodista, xarxa, xtvl
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.